La meua escola sap a taronja

Ens agradaria recomanar aquest llibre, ja que consta de bones tècniques metodològiques que ens ajuden a treballar entre altres coses l´expressió oral, ací facilitem una informació interessant:

Premi Aula al millor Llibre d'Educació i de Divulgació Educativa de 2008.

    El premi va ser concedit per unanimitat dels membres del Jurat a la seua obra "La meua escola sap a taronja" publicada per l'Editorial Graó.

    Mari Carmen Díez aguaita entre les pàgines del seu llibre en un passeig inquiet ple de curiositat, sorpresa, emocions, vivències, reflexions, desitjos… I sempre de la mà d'un cor de xiquets que camina amb ella embastant paraules de pàgina en pàgina.

    Una escola saludable com una taronja: saborosa, lluenta, aromàtica; requereix que els seus "fruits" es deixen créixer i madurar al seu aire (lliure). Així, conjugant sucs i jocs entre el complex entramat del brancatge, s’acaba component la paraula "nosaltres" des de les més variades individualitats, des d'eixe mar de foquets taronges.

    "Un col·legi és per a jugar bé" – Afirma amb contundència des d'aquestes pàgines un xiquet de 5 anys; ¡ull!, no per a jugar a la babalà de qualsevol manera, sinó per a jugar BÉ.

    "Si un xicot de 16 anys pensa poc – Aclareix un altre dels alumnes de Mari Carmen –, el cervell deixa de créixer-li, i el cos potser també, i es queda nano."

    Ho intueixen molt clarament i, des d'eixe pis de baix emocional a què l'autora ens remetia en el seu llibre anterior, saben que a l’escola se’n va per a créixer disfrutant i per a disfrutar creixent. I continuen matisant: "Un col·legi és per a aprendre d’animals , bestioles, dinosaures, futbol, búfals, castells, ossos, arbres, dents, lletres, cos humà, elefants, dofins, bebès, tenis, esports, pirates… Perquè del que es vol aprendre, s’aprèn."

    Del que es vol aprendre, del que s’estima aprendre és, efectivament, d’allò que s’aprèn.